On vas néixer

Vilafranca del Penedès

On vius

Ara mateix, a Barcelona

On treballes

Treballo pel meu compte des del 2008.

Quina ha sigut la teva trajectòria profesional

Vaig estudiar a Elisava del 2000 al 2004. Durant aquest temps vaig poder aprofitar els estius i algún hivern per fer pràctiques en diferents agències i estudis entre Barcelona, Dusseldorf i Munich. Després vaig treballar quatre anys en dos estudis de referència de Barcelona, toormix i Vasava. A finals del 2008 vaig rebre un premi que em va donar reconeixement internacional, el Young Guns, que ara otorga el One Club de Nova York. D’allà em vaig posar ja pel meu compte. Des de llavors que treballo per clients internacionals del sector de la cultura, l’art i la publicitat, i he estat vivint i treballant a Nova York, Los Angeles, i Amsterdam. Des del 2010 he donat conferències en universitats, museus, i congressos de tot el món, com el museu del disseny de Nova York, el museu d’art contemporani de Washington o el de Beijing. Aquesta tardor es publicarà el primer llibre monogràfic sobre la meva obra de la mà de l’editorial anglesa Counter-Print Books.

Què és el disseny per a tu?

Definiria el disseny com l’art de donar forma al contingut. Quan jo dissenyo però, també miro de crear un vincle amb el consumidor, de generar alguna emoció que es pugui impregnar a la memòria. 

Qui t'inspira professionalment parlant

M’inspira molt tot el que és previ a l’era digital, des de l’artesania, a la cal.ligrafia, a l’art o el disseny. Abans de l'aparició l’ordinador els artistes, els dissenyadors dedicaven més temps a projectar i a crear. Es nota molta diferència en quant a la qualitat (parlant en termes gerenals) a partir dels 90, quan el disseny es va democratitzar. Però, per altra banda, també m’interessa moltíssim tot el que te a veure amb les últimes tecnologies, com la intel·ligència artificial, el 3D, el codi, i com tot això es pot humanitzar a través de l’ús de tècniques ancestrals.

Com definiries el teu pas per Elisava

Em va costar una mica adaptar-me al principi, però a partir de tercer vaig trobar un espai on compartir inquietuts amb altres companys i va ser una experiència enriquidora. 

Què t'ha marcat més de tot l'après a Elisava

Crec que el PFE em va marcar molt. Vaig tenir la sort de poder-lo fer amb la Connie Mendoza i l’Albert Cano. Ells em van ajudar a construïr una base sobre tot el que vindra després: em van ajudar a pensar com voldria ser de gran. Encara me’l miro de tant en tant.

Un consell

Un consell que he donat sempre als meus alumnes és que vagin a la seva, que disfrutin del que fan i no es creguin massa el seu entorn. 

Un repte de futur

Seguir aprenent amb les mateixes ganes de sempre. Aquesta és la clau, crec : )